Arrels és una fundació privada dedicada a l'atenció de les persones sense llar de la ciutat de Barcelona. Arrels neix el 1987 i el seu objectiu principal és col·laborar en la recuperació de les persones en situació d'exclusió social, sobretot en la de les persones sense llar que es troben en una situació crítica. Al llarg dels anys, Arrels n'ha atès a més de 6.000.

La missió d’Arrels és la d’acompanyar a les persones en situació de sense llar que es troben en fases més consolidades d'exclusió, cap a una situació el més autònoma possible. Això s’aconsegueix sensibilitzant als ciutadans sobre els problemes de la pobresa en el nostre entorn i denunciar situacions injustes i aportant propostes de solució a les administracions i a la societat civil. D’aquesta manera s’aconseguirà dignificar la vida de les persones sense llar, a partir del reconeixement personal i la recuperació dels seus drets i deures i, aconseguir l’autonomia, és adir, la capacitat de cada persona a escollir i decidir de la manera més independent possible, sense condicionaments ni dependències de terceres persones.

Per aconseguir aquests objectius la fundació compta amb uns 256 voluntaris, que es dediquen a fer rondes pels barris de Barcelona per localitzar a totes les persones sense llar i, mitjançant una posició dialogant i respectuosa, intentar que es facin membres de la fundació on, se’ls oferirà les necessitats més bàsiques, com dutxes, menjar roba neta, etc. A més la fundació compta amb diferents pisos de lloguer on aquestes persones podran tenir un sostre on poder dormir i, a més se’ls oferiran serveis de medicina pels que pateixin malalties o addiccions. Per últim la fundació també intentarà a la reintroducció laboral d’aquestes persones amb el fi de que puguin arribar a aconseguir una autonomia pròpia.

Avui en dia, la Fundació Arrels ja ha fet, i esta fent possible, la rehabilitació de moltes persones, però encara  queden molts sense sostre en la nostra societat. Només si tots posem una mica de la nostra part podrem solucionar aquest problema.

Un dels grups participants a l’excursió —el nostre—, es quedà a la plaça Catalunya per tal de fer una assemblea informativa amb una activista del 15-M. Aquesta, ens convocà al centre de la plaça, i ens instà a seure a terra. D’aquesta manera, a més d’informar-nos sobre els ideals del moviment i els esdeveniments que l’envoltaven, ens convidava a participar en el sistema que serví com a via de comunicació de l’acampada dels anomenats “indignats”: l’assemblea.

Aquesta assemblea, permetia a qualsevol (doncs tothom podia participar-hi), opinar sobre el que s’estava parlant, o donar la seva visió personal. El sistema de l’assemblea es basava en un principi bàsic per al seu correcte funcionament: el respecte. Això ho aconseguien mitjançant un curiós mecanisme de simbologia amb el cos: si estaven d’acord amb el que es deia, aixecaven les mans i les agitaven, en senyal d’aprovació, en canvi, si no ho estaven, les aixecaven creant una creu sobre els seus caps. Altres senyals eren una espècie gir d’un braç sobre l’altre, de manera que indicaven que s’havia de canviar de tema, doncs aquest estava agafant un caire inapropiat, o també un símbol amb les mans que consistia en enfrontar els dos punys tancats, senyalant que s’estava tractant les qüestions amb sexisme, i no el toleraven. Va ser també curiós com l’activista remarcà repetits cops l’absoluta intolerància del sexisme a l’acampada: a la mínima senyal era tallat de soca-rel.

En quant als temes que vam tractar, vam parlar de l’inici del moviment, originat a Madrid, on van aparèixer la nit del 15-M els precursors de l’acampada, concepte que rere la repressió del dia següent s’estendria en senyal de protesta i recolzament a places de la resta d’Espanya; també vam parlar del que perseguien: combatre les injustícies socials, combatre els bancs —creadors de gran part d’aquesta injustícia—, combatre el bipartidisme —doncs els partits petits, deia l’activista, no tenien facilitats per ser escollits: tenien dificultats inclús per arribar a l’opció de ser candidats, sense importar les idees que fomentessin, si eren bones o dolentes—, combatre la política interessada només pel bé capitalista, de les minories benestants, que no mira pels més necessitats, pels que queden parats, sense casa i al carrer, sinó, molt altrament, pels bancs i empresaris..., en definitiva mirar pel bé del poble, dels que pateixen realment la crisi econòmica en que està submergit el país. També vam tractar, per acabar, el futur que es preveia per al moviment del 15-M: un ressorgiment als barris, noves concentracions de gent en pro del canvi del sistema, un nou mode d’acció, en definitiva, allunyat de l’acampada —concepte que, al final, acabava desgastant i concentrant gent que no creia realment en el que representava.

This is your new blog post. Click here and start typing, or drag in elements from the top bar.

El passat dimecres 19 d’octubre van tenir lloc les convivències, on 1r i 2n de Batxillerat vam poder  participar en una sèrie de dinàmiques organitzades per l’escola per a gaudir d’un temps diferent dins l’àmbit acadèmic.

L’ activitat consistia en general en conèixer realitats diferents a la nostra acomodada bombolla. Es va portar a terme aquest objectiu, amb una divisió dels dos cursos en sis grups diferents. Aquests grups van visitar llocs com un centre de nens amb discapacitats, altres van poder tractar amb l’ advocada dels indignats, uns altres van visitar un barri marginal on el Pare Manel que els va explicar tota la seva feina, altres van anar a un centre d’ ajuda al barri del Raval, altres van visitar un menjador social etc.

El grup que va visitar al Pare Manel va anar a un centre on els nenes del barri acudeixen després de les classes. El Pare Manel i un dels dirigents del centre va explicar que aquest centre no només es dedicava a realitzar activitats de reforç, sinó també activitats lúdiques per als nens i grans que els poguessin allunyar de la seva crua realitat per moments. Un exemple d’ això és que cada any realitzen una mena de festival musical on tot el barri hi participa i el qual és molt exitós. També creen equips de futbol i d’ handbol, entre d’ altres.

Després d’ aquestes visites, tot l’ alumnat i els professors, es van reunir al Parc de la Ciutadella, on van compartir l’ experiència viscuda amb un acte simbòlic de menjar núvols de gominola. En acabar, va ser l’ hora de dinar i després, de volta cap a casa. En definitiva, aquest va ser un dia de reflexió i de conscienciació, on l’ objectiu va ser assolit perfectament per l’ alumnat.

Sortida 23 de febrer de 2011

El passat 23 de Febrer el curs de Segon de Batxillerat ens  vam dirigir a Barcelona per presenciar el judici d'un assassinat que va succeïr l'any 2007 a Barcelona. 
Per començar, la visita va ser guiada per una funcionaria qui  ens va enseñar les parts més importants de l'edifici i a les 10:00h del matí ens va dirigir a la sala on seria presenciat el judici.  L'assassinat l'encapçala un ucrainià que va apunyalar a un civil al carrer Pelayo a  Barcelona l'any 2007.

El judici va estar seguit de les intervencions del jutge, que en tot moment va fer les correccions necessaries als respectius abogats. 
Durant el pleit es van mostrar els diferents indicis que indicaven els moviments de l'assassí i tots els declarats van jurar dir la veritat. També van haver les intervencions dels forenses, qui explicaven com havia estat l'apunyalament, tot des d'un punt científic. 

L´última part del judici no la vam presenciar, ja que era la hora de marxar, però l'informe de la resolució del cas serà enviat quan hi hagi la sentència. 

El passat dissabte dia 12 de febrer va tenir lloc al Cosmocaixa (Barcelona) la 1ª Olimpíada de Biologia de Catalunya. L’alumne de Maristes Rubí, Aitor López González de 2n de Batxillerat, es va  presentar mitjançant la motivació del seu tutor de recerca, Sr. Xavier Alacid, qui el va animar a anar-hi. La nota de tall per participar en les Olimpíades és un 8’94. Hi havia 106 convocats que van assistir el dia 12 de febrer a les 10.00h del matí per a realitzar la prova teòrica, un examen de 50 preguntes tipus test a partir del qual seleccionaven als 10 millors estudiants. 
Després de passar aquest obstacle, els 10 primers classificats, dels que Aitor López formava part,  van accedir a les proves pràctiques: un examen de dues hores on es demanava domini de les tècniques de laboratori i el mètode científic, capacitat per dissenyar experiments, i lògica i coneixements per resoldre els més aguts problemes de genètica. 
Després d’aquest examen els tres guanyadors serien escollits per a viatjar a Granada per a participar en la “VI Olimpíada de Biologia de España” en representació de Catalunya. En Aitor va quedar en segona posició i  serà un dels tres representants de Catalunya en aquestes olimpíades que es celebraran a Granada. 

El premi pel segon classificat va ser un ordinador netbook entre d’altres coses. Tot el claustre de Maristes Rubí felicita a l’Aitor i li desitgem tota la sort del món  quan representi a Catalunya a la fase nacional a finals de març.